INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP)
PROPOSICIÓ DE LLEI “SALVEM L’ESCOLA EN CATALÀ”
En exercici del dret reconegut en la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular
(LILP) es presenta Proposició de Llei “Salvem l’escola en català”, i en
compliment dels requisits legals s’acompanya el text articulat de la proposició
de llei, precedit d’uns aspectes legals, antecedents, una exposició de motius, i
s’inclou finalment la relació dels membres que componem la comissió
promotora i les nostres dades personals (que consten a les fotocòpies del DNI
que us adjuntem), constituint el present document la sol·licitud d’admissió de
la iniciativa legislativa popular i la memòria explicativa, segons allò establert a
l’article 5 de la LILP.
ASPECTES LEGALS
1.- L’objecte d’aquesta ILP no és una matèria reservada a iniciativa legislativa
exclusiva segons l’article 1 LILP, ni pressupostària ni tributària.
2.- Tots els membres de la Comissió Promotora compleixen els requisits dels
articles 2 i 4 LILP.
3.- No concorre cap de les causes d’inadmissibilitat de la proposició de llei,
establertes a l’article 6.2 LILP:
a) La Generalitat té atribuïda la competència en la matèria.
b) Es compleixen els requisits de l’article 5.1 LILP.
c) No es reprodueix una altra iniciativa legislativa popular de contingut igual o
substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
d) La present ILP no fa referència a matèria exclosa de l’article 1 LILP.
e) La present ILP no implica un augment de crèdits ni una disminució
d’ingressos.
ANTECEDENTS
El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució
espanyola del 1978 i per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. 2
L’Estatut d’autonomia en l’ article 6 sobre LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES
OFICIALS disposa:
“1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua
d'ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació
públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a
vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la
llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar
les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures
necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest
deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació
per l'ús de qualsevol de les dues llengües.”
Aquestes disposicions estatutàries, i les de l’Estatut anterior, foren
desenvolupades per la Llei 7/1983, del 18 d'abril, de Normalització Lingüística
i modificades més tard per la Llei de Política Lingüística de 1998.
La Llei d’educació de Catalunya, LEC 12/2009 de 10 de juliol, al títol II. Del
règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18) permet
blindar el model lingüístic català.
Les lleis suara esmentades es veuen afectades per les sentències i recursos a
continuació:
1. Sentència 31/2010 de 28 de juny de 2010 del Tribunal Constitucional
contra diversos preceptes de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de
reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
2. Cinc sentències emeses pel Tribunal Suprem espanyol que neguen el
paper del català com a llengua vehicular única de l’ensenyament a
Catalunya.
3. Recurs d’inconstitucionalitat del Partit Popular contra la Llei d’Educació de
Catalunya (LEC).
Memòria explicativa de les raons que aconsellen, al nostre parer, la tramitació i
l’aprovació de la proposició de llei pel Parlament
En base a tots els aspectes legals, els antecedents i els raonaments exposats, i
davant del perill per a la cohesió social i el risc d’acabar amb un model
d'ensenyament de qualitat i èxit contrastats, i el xoc amb la voluntat
democràtica del poble de Catalunya i dels seus legítims representants, creiem
que s’escau la tramitació i aprovació d’aquesta Proposició de llei.
Aquesta Proposició és especialment escaient si tenim present que la Llei
d’Educació de Catalunya (LEC), va ser recorreguda davant el Tribunal
Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol moment pugui arribar una
sentència del TC que afecti negativament aquesta Llei fa imprescindible
l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible sentència lesiva del TC
tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys
80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de
llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge,
està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el
Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua
espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en
Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal
Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser
vehiculares en la misma proporción”
Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors minoritaris, pretenen
trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del
model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la
marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema
educatiu.4
Aquests atacs a la immersió lingüística són una part d’una ofensiva
espanyolista contra la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans sota
sobirania espanyola, i que al País valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent
s’està mostrant encara amb més virulència.
Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola
catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies
al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.
De les sentències del Tribunal Suprem, fonamentades en la del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut, en resulta:
1. La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència
del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el
català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres
Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguin impartir
tots els ensenyaments en català sense incórrer en la inconstitucionalitat
i la desobediència a les autoritats judicials.
2. Hem entrat en una etapa de clara involució. Amb les esmentades
sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres
Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per
protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de
Catalunya.
3. La construcció d’un sol poble, fort i cohesionat ja no està garantida. El
model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell
d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió
lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua,
evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usos
lingüístics dels alumnes o llurs progenitors.
La interlocutòria recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en
execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en
un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano
como lengua vehicular” a l'ensenyament.
Finalment, cal tenir present que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), va ser
recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol 5
moment pugui arribar una sentència del TC que afecti negativament aquesta
Llei fa imprescindible l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible
sentència lesiva del TC tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.
Per tot plegat, aquesta Comissió promotora presenta la següent:
PROPOSICIÓ DE LLEI “SALVEM L’ESCOLA EN CATALÀ”
TEXT ARTICULAT
Article 1. El català, única llengua vehicular del sistema educatiu
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català, única llengua vehicular i
d’aprenentatge del sistema educatiu a Catalunya en tots els nivells,
etapes i modalitats.
2. L’ensenyament d’altres llengües diferents del català es podrà fer en la
mateixa llengua objecte d’ensenyament.
Article 2. El català, única llengua de la comunitat educativa, ad intra i ad extra
1. El català és l’única llengua vehicular d’expressió de les activitats
acadèmiques, escolars, extraescolars, complementàries i administratives
de tots els centres educatius a Catalunya, tant en l’àmbit intern com en
les seves relacions externes. Així ha de constar en el projecte lingüístic
dels centres educatius.
2. En cas que les famílies vingudes de fora dels Països Catalans sol·licitin
rebre les comunicacions en un altre idioma que no sigui el català,
durant el primer any se’ls podrà facilitar una modalitat bilingüe. Al
mateix temps el centre els informarà del ventall de cursos de català i/o
altres recursos que hi ha a la seva disposició per tal de facilitar el seu
aprenentatge de la llengua pròpia de Catalunya.
Article 3 Els estudiants universitaris tenen dret a cursar totes les assignatures
en llengua catalana
1. L’alumnat té dret a rebre tot l’ensenyament en català, sens perjudici de
l’ensenyament d’altres llengües, que es podrà fer en la llengua objecte
d’aprenentatge.
2. Les Universitats catalanes han de garantir el dret dels i les estudiants a
fer totes i cadascuna de les assignatures, crèdits i opcions en català.
Tota l’oferta curricular universitària ha de garantir la possibilitat de ferse en català, sens perjudici que es pugui oferir en altres llengües, si
s’escau.
Article 4 El català, única llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut
La llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut és el català. A l’aula d’acollida
es farà un aprenentatge intensiu de la llengua i la cultura catalanes.
Article 5 El català, única llengua dels docents
Les i els docents han d’expressar-se sempre i a totes les classes i activitats de
l’àmbit educatiu oralment i per escrit en llengua catalana, sens perjudici d’allò
establert a l’article 3.1 d’aquest llei.
Article 6 Òrgan d’aplicació, avaluació i orientació
Amb la finalitat de garantir el compliment d’aquesta llei i facilitar-ne l’aplicació
es crearà un òrgan específic d’avaluació i orientació on hi estiguin implicats
tots els agents del sistema educatiu. Aquest òrgan actuarà coordinadament
amb la Secretaria de Política Lingüística.
Article 7 Aplicació a l’aranès
Les disposicions d’aquesta llei referides al català s’entendran aplicables a
l’aranès en els casos legalment establerts.
COMISSIÓ PROMOTORA
La comissió promotora la conformen les següents persones:
Montserrat Niubó Lligonya DNI 46686540J
Santiago Espot i Piqueras DNI 37734991 H
Jordi Anento i Queralt DNI 38094867J
Marina Ranchal i García DNI 35085579E
Francesc García Pallí DNI 46105150V
Astrid Barqué Barrachina DNI 47635744F
Virgínia Vallejo Mingot DNI 38492552M
Àlex Garcia Fernàndez DNI 53069905 V
Ignasi Tous Giménez DNI 53289543 S
Kevin Toro Sánchez DNI 46996232 X
Eulàlia Company i Juveró DNI 77744993W
Aquesta comissió serà ampliable per acord de la pròpia comissió, que serà
notificat degudament al Parlament de Catalunya.
Nació catalana, 7 de setembre de 2011
La Comissió Promotora
Comunicacions a info@escolaencatala.cat8
Signem, com a Comissió Promotora,
07.09.2011
En exercici del dret reconegut en la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular
(LILP) es presenta Proposició de Llei “Salvem l’escola en català”, i en
compliment dels requisits legals s’acompanya el text articulat de la proposició
de llei, precedit d’uns aspectes legals, antecedents, una exposició de motius, i
s’inclou finalment la relació dels membres que componem la comissió
promotora i les nostres dades personals (que consten a les fotocòpies del DNI
que us adjuntem), constituint el present document la sol·licitud d’admissió de
la iniciativa legislativa popular i la memòria explicativa, segons allò establert a
l’article 5 de la LILP.
ASPECTES LEGALS
1.- L’objecte d’aquesta ILP no és una matèria reservada a iniciativa legislativa
exclusiva segons l’article 1 LILP, ni pressupostària ni tributària.
2.- Tots els membres de la Comissió Promotora compleixen els requisits dels
articles 2 i 4 LILP.
3.- No concorre cap de les causes d’inadmissibilitat de la proposició de llei,
establertes a l’article 6.2 LILP:
a) La Generalitat té atribuïda la competència en la matèria.
b) Es compleixen els requisits de l’article 5.1 LILP.
c) No es reprodueix una altra iniciativa legislativa popular de contingut igual o
substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
d) La present ILP no fa referència a matèria exclosa de l’article 1 LILP.
e) La present ILP no implica un augment de crèdits ni una disminució
d’ingressos.
ANTECEDENTS
El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució
espanyola del 1978 i per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. 2
L’Estatut d’autonomia en l’ article 6 sobre LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES
OFICIALS disposa:
“1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua
d'ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació
públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a
vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la
llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar
les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures
necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest
deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació
per l'ús de qualsevol de les dues llengües.”
Aquestes disposicions estatutàries, i les de l’Estatut anterior, foren
desenvolupades per la Llei 7/1983, del 18 d'abril, de Normalització Lingüística
i modificades més tard per la Llei de Política Lingüística de 1998.
La Llei d’educació de Catalunya, LEC 12/2009 de 10 de juliol, al títol II. Del
règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18) permet
blindar el model lingüístic català.
Les lleis suara esmentades es veuen afectades per les sentències i recursos a
continuació:
1. Sentència 31/2010 de 28 de juny de 2010 del Tribunal Constitucional
contra diversos preceptes de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de
reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
2. Cinc sentències emeses pel Tribunal Suprem espanyol que neguen el
paper del català com a llengua vehicular única de l’ensenyament a
Catalunya.
3. Recurs d’inconstitucionalitat del Partit Popular contra la Llei d’Educació de
Catalunya (LEC).
Memòria explicativa de les raons que aconsellen, al nostre parer, la tramitació i
l’aprovació de la proposició de llei pel Parlament
En base a tots els aspectes legals, els antecedents i els raonaments exposats, i
davant del perill per a la cohesió social i el risc d’acabar amb un model
d'ensenyament de qualitat i èxit contrastats, i el xoc amb la voluntat
democràtica del poble de Catalunya i dels seus legítims representants, creiem
que s’escau la tramitació i aprovació d’aquesta Proposició de llei.
Aquesta Proposició és especialment escaient si tenim present que la Llei
d’Educació de Catalunya (LEC), va ser recorreguda davant el Tribunal
Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol moment pugui arribar una
sentència del TC que afecti negativament aquesta Llei fa imprescindible
l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible sentència lesiva del TC
tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys
80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de
llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge,
està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el
Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua
espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en
Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal
Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser
vehiculares en la misma proporción”
Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors minoritaris, pretenen
trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del
model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la
marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema
educatiu.4
Aquests atacs a la immersió lingüística són una part d’una ofensiva
espanyolista contra la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans sota
sobirania espanyola, i que al País valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent
s’està mostrant encara amb més virulència.
Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola
catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies
al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.
De les sentències del Tribunal Suprem, fonamentades en la del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut, en resulta:
1. La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència
del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el
català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres
Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguin impartir
tots els ensenyaments en català sense incórrer en la inconstitucionalitat
i la desobediència a les autoritats judicials.
2. Hem entrat en una etapa de clara involució. Amb les esmentades
sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres
Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per
protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de
Catalunya.
3. La construcció d’un sol poble, fort i cohesionat ja no està garantida. El
model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell
d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió
lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua,
evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usos
lingüístics dels alumnes o llurs progenitors.
La interlocutòria recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en
execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en
un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano
como lengua vehicular” a l'ensenyament.
Finalment, cal tenir present que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), va ser
recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol 5
moment pugui arribar una sentència del TC que afecti negativament aquesta
Llei fa imprescindible l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible
sentència lesiva del TC tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.
Per tot plegat, aquesta Comissió promotora presenta la següent:
PROPOSICIÓ DE LLEI “SALVEM L’ESCOLA EN CATALÀ”
TEXT ARTICULAT
Article 1. El català, única llengua vehicular del sistema educatiu
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català, única llengua vehicular i
d’aprenentatge del sistema educatiu a Catalunya en tots els nivells,
etapes i modalitats.
2. L’ensenyament d’altres llengües diferents del català es podrà fer en la
mateixa llengua objecte d’ensenyament.
Article 2. El català, única llengua de la comunitat educativa, ad intra i ad extra
1. El català és l’única llengua vehicular d’expressió de les activitats
acadèmiques, escolars, extraescolars, complementàries i administratives
de tots els centres educatius a Catalunya, tant en l’àmbit intern com en
les seves relacions externes. Així ha de constar en el projecte lingüístic
dels centres educatius.
2. En cas que les famílies vingudes de fora dels Països Catalans sol·licitin
rebre les comunicacions en un altre idioma que no sigui el català,
durant el primer any se’ls podrà facilitar una modalitat bilingüe. Al
mateix temps el centre els informarà del ventall de cursos de català i/o
altres recursos que hi ha a la seva disposició per tal de facilitar el seu
aprenentatge de la llengua pròpia de Catalunya.
Article 3 Els estudiants universitaris tenen dret a cursar totes les assignatures
en llengua catalana
1. L’alumnat té dret a rebre tot l’ensenyament en català, sens perjudici de
l’ensenyament d’altres llengües, que es podrà fer en la llengua objecte
d’aprenentatge.
2. Les Universitats catalanes han de garantir el dret dels i les estudiants a
fer totes i cadascuna de les assignatures, crèdits i opcions en català.
Tota l’oferta curricular universitària ha de garantir la possibilitat de ferse en català, sens perjudici que es pugui oferir en altres llengües, si
s’escau.
Article 4 El català, única llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut
La llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut és el català. A l’aula d’acollida
es farà un aprenentatge intensiu de la llengua i la cultura catalanes.
Article 5 El català, única llengua dels docents
Les i els docents han d’expressar-se sempre i a totes les classes i activitats de
l’àmbit educatiu oralment i per escrit en llengua catalana, sens perjudici d’allò
establert a l’article 3.1 d’aquest llei.
Article 6 Òrgan d’aplicació, avaluació i orientació
Amb la finalitat de garantir el compliment d’aquesta llei i facilitar-ne l’aplicació
es crearà un òrgan específic d’avaluació i orientació on hi estiguin implicats
tots els agents del sistema educatiu. Aquest òrgan actuarà coordinadament
amb la Secretaria de Política Lingüística.
Article 7 Aplicació a l’aranès
Les disposicions d’aquesta llei referides al català s’entendran aplicables a
l’aranès en els casos legalment establerts.
COMISSIÓ PROMOTORA
La comissió promotora la conformen les següents persones:
Montserrat Niubó Lligonya DNI 46686540J
Santiago Espot i Piqueras DNI 37734991 H
Jordi Anento i Queralt DNI 38094867J
Marina Ranchal i García DNI 35085579E
Francesc García Pallí DNI 46105150V
Astrid Barqué Barrachina DNI 47635744F
Virgínia Vallejo Mingot DNI 38492552M
Àlex Garcia Fernàndez DNI 53069905 V
Ignasi Tous Giménez DNI 53289543 S
Kevin Toro Sánchez DNI 46996232 X
Eulàlia Company i Juveró DNI 77744993W
Aquesta comissió serà ampliable per acord de la pròpia comissió, que serà
notificat degudament al Parlament de Catalunya.
Nació catalana, 7 de setembre de 2011
La Comissió Promotora
Comunicacions a info@escolaencatala.cat8
Signem, com a Comissió Promotora,
07.09.2011
