Cercar en aquest blog

Entrades populars

15 de febr. 2012

M´HO TEMIA, AMIC BARRERA...

M´HO TEMIA, AMIC BARRERA...

Sempre m´en recordaré el quan i el com el vaig conèixer. Érem a mitjans dels anys 70, ell, l´Heribert Barrera, tot esperant la nova legalització o rehabilitació d´ERC, exercia aleshores la presidència de l´associació cultural "Club d´Amics de la Unesco" de la que, jo n´era soci.
De parla flonja, franca i sincera, li aconpanyava entre llavis un constant mig somriure que li atorgava una certa dolçor angelical a les seves manifestacions orals -però, compte-, sense pèls a la llengüa!, com sabem aquells que l´hem seguit d´aprop. Sovint parlava en pro de la defensa inalienable dels homes i dones de la nostra terra.
Des d´aleshores, l´he admirat com a una persona molt propera i com a un polític molt però que molt honest. 
I sincerament, m´ho temia, amic Barrera. Ara que malauradament, ens heu deixat, de sobte, ens plou a dojo el reconeixement més favorable possible envers la vostra enorme qualitat humana així com, pel vostre meritori -per fidel- posicionament dins el sector polític. Hem sentit a dir entre altres elogis que si heu estat un "Tot un clar referent per el nostre poble", "Un gran lluitador"; que si un "Veritable i valent patriota..."  que si "Gran defensor de la llibertat per a Catalunya..." que si un "Veritable demòcrata que per sobre de tot sempre s´ha estimat a Catalunya...", etc etc i així podriem continuar amb més i més frases laudatòries dirigides totes elles a realçar i lloar a tan il.lustre "personatge". Lluitador fins el darrer moment, hem tingut l´inmensa sort de tenir-lo viu entre tots nosaltres fins els 94 anys.

Totes aquestes lloances -no cal dir- dignifiquen a quansevol ésser humà que en sigui el destinatari. Tractant-se d´ell, una persona absolutament honesta i de caràcter més aviat humil (malgrat les múltiples vicissituds viscudes al llarg de la seva dilatada existència) ALLÒ QUE HA FET -penso- HA ESTAT SENZILLAMENT ESTIMAR LA SEVA TERRA, LA SEVA GENT I PER TANT, EL SEU PAIS.

 I JO EM PREGUNTO és que potser la nostra anomenada classe política, la que "ens representa" en el Parlament de Catalunya a dia d´avui, POTSER NO ASPIRA A ESTIMAR TANT AMB EL COR COM A DEFENSAR AMB LA PENSA LA NOSTRA TERRA COM HA FET TOTA LA SEVA VIDA L´HERIBERT BARRERA????? SI NO ÉS AIXÍ, PER MI, QUE PLEGUIN TOTS.

Gràcies, amic Barrera per la vostra fidelitat a Catalunya.
28.08.2011








 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada